EL MONSTRE DE LA MEMÒRIA

Una obra que burxa el relat construït per Israel sobre la Xoà. Quan Auschwitz esdevé una marca, ¿amb qui s'identifica la gent que visita els camps?

Un jove historiador israelià fa de guia als camps nazis de Polònia. La seva vida queda suspesa entre dos temps i dos espais: l'avui a Israel, amb la família i els vius, l'abans a Polònia amb la memòria dels llocs i dels supervivents.

Acompanya grups d'adolescents per a qui l'homenatge es resumeix a embolicar-se amb una bandera i fer-se selfies, o turistes que visiten Auschwitz de passada entre l'hotel i el centre comercial. Davant de tant cinisme, el protagonista assumeix el paper de guardià del record. Però la immensa solitud del càrrec i la indiferència crònica dels seus interlocutors el porten a desfer-se del món del vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes.




"Avui, mentre els governants commemoren el 75è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz donant-se cops al pit i escopint acusacions mesquines, potser l'únic dipositari de la memòria pot ser, com a la novel·la de Yishai Sarid, un obsés de la precisió, un guia que enfolleix." Eva Vàzquez a El Punt Avui

"El monstre de la memòria (Club Editor, en traducció de Roser Lluch) és una novel·la sobre la inevitable degradació de la memòria. Degradació en sentit moral. El mal sempre torna i massa sovint no el volem veure. Els seus camins són diversos: digueu-ne banalització, indiferència, revenja, identitat, inconsciència, frivolitat, instrumentalització, estètica... Ara que es van morint els últims testimonis, com continuarem explicant aquella fi de la humanitat tan concreta i brutal?" Ignasi Aragay a Ara Llegim

"Recomano aquesta novel·la de debò, el que us he explicat són minúcies en comparació del que acabes per comprendre del monstre de la memòria." Mercè Ibarz a El País Cat

"Correm, permanentment, el risc d'afeblir la memòria. L'oblit és la manera més ràpida i dràstica de fer-ho. Paradoxalment, però, sacralitzar i contemplar el record també pot ser una forma d'anul·lar-la. Yishai Sarid treballa contra això. Contra l'encarcarament i el buidatge de la memòria. " Gerard E. Mur a Núvol

"És oportú que ens fixem i pensem en la progressiva utilització de la Xoà i de totes les derivades de la barbàrie nazi com un divertiment, com un recurs lúdic que ignora (o banalitza) l'enorme llosa de terror que va sepultar la dignitat dels homes. Hi reflexiona el novel·lista Yishia Sarid en El monstre de la memòria, que acaba de publicar Club Editor." Josep Maria Fonalleres a El Periódico