Elisabet Sa Fortesa, «La Senyora Emparedada»
Història de la Resclusió I Empoderament Religiós Femení a la Mallorca del Segle
Alomar I Canyelles, Antoni Ignasi
Elisabet sa Fortesa i Gual (1530-1589), tancada sola tretze anys, fins a la mort, a un annex de la Seu de Mallorca amb vista només al sagrari, va ésser de les poques rescluses de la Corona d’Aragó hispànica i italiana. Aquest cas contrasta amb l’extensió del fenomen de la resclusió a la resta d’Europa occidental. Elisabet sa Fortesa, com les beguines con...
Sinopsia
Elisabet sa Fortesa i Gual (1530-1589), tancada sola tretze anys, fins a la mort, a un annex de la Seu de Mallorca amb vista només al sagrari, va ésser de les poques rescluses de la Corona d’Aragó hispànica i italiana. Aquest cas contrasta amb l’extensió del fenomen de la resclusió a la resta d’Europa occidental. Elisabet sa Fortesa, com les beguines contemporànies seves, es decantà per mantenir la seva independència personal, al marge però no en contradicció amb la vida monàstica de les religioses contemporànies. Caterina Tomàs, la seva amiga íntima, optà pel monestir sota la regla de sant Agustí, on el vot d'obediència marcava de manera definitiva la vida en comunitat. Elisabet, «la senyora emparedada», és un cas únic, irrepetible, en la història religiosa de Mallorca. Heus aquí la importància d'aquest estudi, que, a més, fa noves i considerables aportacions al coneixement de la catedral de Mallorca.
Al pròleg, la investigadora del misticisme femení a Mallorca, Rosa Planas, contraposa al materialisme del capitalisme actual els valors alternatius de sa Fortesa i de les dones religioses del seu temps i de les místiques anteriors i posteriors.
Lotutako artikuluak
