Les Vencedores
Colombani, Laetitia
Un himne a la solidaritat i l'esperança en què Colombani dona veu a les vencedores anònimes de la història. Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera d'advocada: els somnis, els amics i els amors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profunda depressió. El metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba un ...
Sinopsia
Un himne a la solidaritat i l'esperança en què Colombani dona veu a les vencedores anònimes de la història. Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera d'advocada: els somnis, els amics i els amors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profunda depressió. El metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba un anunci que desperta la seva curiositat: una llar per a dones amb greu risc d'exclusió social. D'entrada les residents es mostren distants i esquives, però a poc a poc es guanyarà la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l'Exèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquesta finalitat, el 1925 recapta els fons necessaris per comprar un hotel monumental, i un any després el Palau de la Dona obre les seves portes. El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seva empatia i que ens acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestes persones invisibles per a la societat.La crítica n'ha dit: «"Una dona sense llar és una presa; mentre els homes es reagrupen, les dones prefereixen quedar-se soles i amagar-se, principalment perquè tenen por". D'aquí la importància d'un lloc com el que es descriu a la novel·la [el Palau de la Dona], on es mostren les interaccions entre les internes que hi viuen, i per qui la fraternitat i la solidaritat són valors fonamentals. Un retrat que Colombani pinta amb exquisidesa, però sense caure en la cursileria ni l'escabrositat. Una autèntica delícia per als sentits.»
Lotutako artikuluak
Egilearen beste liburu batzuk
