Libros de Historia y ciencias sociales 17610 emaitzak

Bidegain, Eneko

Kepa Anabitarte (Pasaia, 1934) Euskal Herriaren askatasun egarriak mugitu du bizitza osoan. Familia euskaldun eta abertzale batean sortu zen Trintxerpe auzoan, langileen borroken eta zapalkuntza gogorraren testuinguruan. Gazte-gaztetatik ohartu zen Euskal Herriaren menderakuntzaz, eta berehala hartu zituen ardurak, herriaren askapena helburu. ELA sindikatuan hasi zuen ibilbide...

Pujol Cruells, Adrià

El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de...

Graupera, Jordi

La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L?antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és també un espai social on l?interès genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta. Com més fràgil é...

Ponsatí-Murlà, Oriol

La avaricia puede ser convertida en el más noble de los sentimientos revolucionarios o en el peor de los pecados. Es un pecado relativo, que fluctúa entre el vicio y la virtud (una manera bastante singular de ser pecado). La avaricia implica tanto el adquirir (recibir) como el no desprenderse (no dar), y nada es excesivo, ni desordenado, ni desmedido si no es en relación con un...

Graupera, Jordi

La presión social contra la soberbia es una manera de destruir los mejores ángeles de nuestra naturaleza y las pocas ocurrencias originales que vamos teniendo a lo largo de la vida. El antídoto de la soberbia no es solamente la humildad, también es un espacio social donde el interés genuino por cosas diferentes y elevadas es visto como una ganancia para todos. Hace la vida más ...

Garrigasait, Raül

La ira es la manera más fuerte y segura de decir no. Surge de la preocupación intensa por algo, de una forma concreta de entender el mundo o de la identificación con alguien. También es la pasión más vehemente: es como un alzamien­to de todas nuestras potencialidades físicas y morales. La ira nos lleva con mucha más frecuencia a un simulacro de agresión que a una agresión real,...

Mèlich, Joan-Carles

«Només m?interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d?un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.» En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons...

Mèlich, Joan-Carles

Si hay humanidad también hay ausencia, carencia y pérdida. El mundo humano es un universo habitado por ausentes, por espectros que surgen de repente, por vacíos que nunca volverán a llenarse o, cuando menos, que nadie podrá llenar de la misma manera, porque el vacío permanecerá siempre vacío. En el mundo humano siempre se echa de menos a alguien ?o algo. La condición humana es ...

Mèlich, Joan-Carles

La vida humana no puede eludir los conflictos, las rupturas o las incongruencias. Los momentos en los que todo encaja, los instantes solemnes en los que el orden reina, no dejan de ser oasis efímeros que se desmoronan como castillos de arena en la playa. Convertidos en problemas por nosotros mismos, nos formulamos preguntas que nunca podremos responder, pero tampoco podemos dej...

Moreta, Ignasi

L?obra de Lluís Duch és molt extensa i abasta àmbits temàtics i disciplinaris molt diferents: la religió, la política, l?ètica, la pedagogia, la família, la ciutat, la vida quotidiana, la comunicació, les transmissions, la salut, el mite, el símbol, el ritu? En la conversa que avui recuperem, Lluís Duch repassa els seus anys de formació a Alemanya, la seva doble dedicació a la ...

Torralba, Francesc

Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d?esdeveniment, perquè després d?ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l?home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d?un moviment sísmic que transform...

Graupera, Jordi

«Les coses s?erosionen, els amics es moren, el desig s?acaba.» El filòsof Jordi Graupera parteix d?aquesta experiència del caos i la destrucció primigenis per explicar com la ment humana busca patrons permanents i previsibles. Aquest procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d?expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteism...

Garganté, Maria

De fer comunitat a descansar per ser més eficient a la feina, el sentit de «fer festa» ha canviat en funció de les necessitats socials de cada moment. Ara bé, hi ha un tret que s?ha mantingut al llarg dels segles: els festius serveixen per trencar la monotonia del temps ordinari. ¿Què diu de nosaltres la necessitat d?ordenar el temps així? ¿Com forgen la nostra identitat els ri...

Asenjo, Leticia

«Honraràs pare i mare» és un dels grans pilars de la nostra cultura. Segons la psicòloga i escriptora Leticia Asenjo, tots tenim el quart manament tan interioritzat que no podem fer un judici acurat del tracte que vam rebre com a fills, fet que ens porta a repetir patrons quan som pares. Partint de les tesis d?Erich Fromm sobre la llibertat, Asenjo traça un camí cap a la plena ...

Llum Vidal, Blanca

L?adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d?un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per e...

Sevilla, Maria

Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de la matèria i que atempta contra els límits orgànics del planeta. Amb un peu a la literatura i l?altre a la filosofia, ...

Torralba, Francesc

Valent-se d?un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d?agnòstica. I encara que el creient sigui l?alter ego de l?autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrít...

Pazos, Anna

Quan el patriarca Josep arriba a Egipte, entra a servir al palau de Putifar com a esclau domèstic. A poc a poc es guanya el respecte del seu senyor, que li confia l?administració de tots els seus béns, muller inclosa. Aquesta dona sense nom intenta per tots els mitjans allitarse amb l?esclau Josep però, com que ell s?hi nega, ella l?acusa d?haver intentat violar-la. Estirant el...

Bagunyà, Borja

En el episodio del sacrificio de Isaac (Génesis, 91), Dios simplemente dice «¡Abrahán!» y Abrahán responde «Aquí me tienes». No sabemos nada sobre la voz de Dios, ni si es una voz interior que el patriarca escucha en su mente o si le llega timbaleando desde el cielo. Esta abstracción del mandato tiene causas y consecuencias, como todas las formas de dar y recibir órdenes que lo...

Corominas, Jordi

¿Es posible vivir sin creer en nada? ¿Qué significan palabras como espiritualidad, religión o no creyente? ¿Son equiparables todos los dioses? ¿Sería mejor un mundo sin ateos o sin religiones? ¿Hay espiritualidades ateas? ¿El budismo es una religión? ¿Es la indiferencia una perspectiva tan razonable como las demás? La patria, convertida en altar, ¿sustituye a los dioses? ¿Puede...

Weil, Simone

«¿Com ens escapem d?això que, en nosaltres, s?assembla a la gravetat?» Únicament per la gràcia. La gravetat és la llei de la creació, el treball de la gràcia consisteix a «descrear-nos». Se?ns obre, amb la lectura d?aquesta obra, un itinerari de «llum per l?esperit i aliment per l?ànima» que s?inicia a través de la incisió en una batzegada religiosa que escapa dels límits dogmà...

Melloni, Javier

Nuestra generación ha crecido entre las ruinas de antiguas certezas. Nacimos mientras caían. Somos hijos del fragmento, pero el fragmento no nos inquieta porque la alternativa de las grandes moles compactas no nos atrae ni nos convence. Han producido demasiadas víctimas como para con?ar en ellas. Después de un siglo de ideologías férreas que negaban lo Invisible y de décadas de...

De Ahumada, Laia

Un libro de conversaciones íntimo y atrevido, que rompe con la imagen estereotipada que se tiene de las monjas para acercarnos a la riqueza y diversidad que viven cada una de ellas. Una simple pregunta ?«¿Cuál es tu deseo profundo?»? aboca todas las confidencias y las hace todas distintas. Una pregunta recibida en silencio y en silencio desgranada, tejida con el hilo de la memo...

Salazar, Carles

Las creencias religiosas son creencias «ordinarias» en lo «extraordinario». ¿Cuáles son los medios ordinarios que nos llevan a creer en la existencia de lo extraordinario? ¿Por qué creemos en lo que no entendemos? ¿Por qué tenemos creencias irracionales? Creencias irracionales no son creencias (necesariamente) falsas, sino contraintuitivas: son creencias que contradicen la idea...

Duch, Lluís

Las relaciones entre lo religioso y lo político han marcado profundamente la historia de los pueblos europeos. Para bien y para mal, las estructuras políticas de la religión interactúan, a menudo de incógnito, con las estructuras religiosas de la política, produciéndose una especie de trasvase de las significaciones y los términos políticos a la religión, y de las concreciones ...

Pons Puigcorbé, Glòria

Punsoda, Anna

La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s?ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s?aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d?aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac. Anna Punsoda r...

Ponsatí-Murlà, Oriol

L?avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L?avarícia implica tant l?adquirir (rebre) com el no desprendre?s (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que m...

Pujol Cruells, Adrià

El glotón es víctima y culpable. La glotonería ha pasado de ser una ofensa a Dios a ser un pecado social. Salvo en los días señalados en los que la comilona y el descontrol son de recibo, y aparte de los que tienen bula por cargo o por oficio, la glotonería despendolada suele considerarse de mal gusto. La gula ha mutado en enfermedad: ha pasado de vicio voluntario a infortunio ...

Mèlich, Joan-Carles

«M?agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M?agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l?ortodòxia a l?heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.» El filòsof Joan-...